A finals dels anys 20 del segle passat el món casteller comença a albirar una nova època de recuperació tant pel que fa al nivell de les construccions assolides com per al naixement de noves agrupacions castelleres. Dies enrere comentaven que les colles de Valls es van agrupar en una sola colla durant tres anys, sorgien colles a El Vendrell i també sorgia una colla a la ciutat de Tarragona, plaça on els vallencs van assolir els millors castells durant el segle XIX.
És de suposar que el ressorgiment casteller té com a fonament principal la rivalitat, tan tradicional entre les dues colles vallenques, però sense dubte augmentada amb el sorgiment de les noves colles castelleres d’El Vendrell i Tarragona.
A Tarragona la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i la colla Nova dels Xiquets de Tarragona, a El Vendrell els Mirons del Vendrell, Caneles del Vendrell i els Nens del Vendrell, juntament amb les dues colles de Valls també conegudes com la Vella i la Nova, cal veure que amb els noms de les diverses agrupacions no existia cap originalitat.
El dit ressorgiment d’aquest fet cultural, cal no oblidar que per damunt de tot els castells humans són una tradició, i encara que tinguin i es formin gràcies a un considerable esforç físic no es poden considerar en cap cas com un esport, va dur l’any 1932 a la celebració del primer concurs casteller de la història, de fet el concurs actual és la continuació d’aquells primers concursos dels anys 30, se’n van fer dos, el 1932 i el 1933.
La primera colla guanyadora va ser la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb el dos de set com a millor castell, l’intent de quatre de vuit de la Colla Nova de Valls no es va poder assolir. En aquell concurs participaren quatre colles, les dues de Valls i les dues colles de Tarragona, també anomenades Vella i Nova. Les tres agrupacions vendrellenques no van participar segons les informacions històriques per qüestions de caràcter polític. La política sempre acompanya la societat i les colles no són menys, en aquells anys de convulsions, trencada la dictadura de Primo de Rivera i amb el sorgiment de la República tot semblava indicar que el futur podia esdevenir més prometedor per a tothom, doncs s’iniciava una modernització del país, les dones podien votar per primera vegada, s’intensificava l’escolarització de la població, especialment als àmbits rurals i evidentment les colles començaven a recuperar nivell, però cap al final d’aquella dècada un alçament militar estroncà tot novament, duent l’estat a una guerra brutal de tres anys que va finalitzar amb una nova i llarga dictadura, novament la gent sotmesa al poder d’uns quants i sense llibertats. El fet casteller que recuperava forces, tocat de nou i amb problemes de subsistència, les colles vallenques obligades de nou a ajuntar-se en una sola, desconec el que va succeir a les altres colles de Tarragona i als vendrellencs.
Andreu Pérez
