2020 – Marracos

INICIS-MARRACOSmarracos-acualActualment hi ha moltes colles universitàries i és habitual que una universitat catalana en tingui una, però no sempre ha estat així. Corria l’any 2001 i en l’ambient universitari només hi havia tres colles universitàries, Ganàpies de la U.A.B, Arreplegats de la Zona Universitària i Xoriguers de la U.d.G (també hi havia els Emboirats de la U.VIC, però encara no feien diades). A Lleida, si bé ja hi havia una colla castellera a la ciutat des de 1995, en l’ambient universitari no havia sorgit aquesta inquietud. Va ser al mes de març que als passadissos de les facultats van aparèixer uns cartells que anunciaven una reunió per parlar sobre la possibilitat de crear una colla universitària a la ciutat. L’instigador d’aquesta trobada va ser en Sergi Sans, que estudiava a la facultat d’E.T.S.E.A. En aquesta reunió es va parlar sobre els passos “legals” per crear una colla i els dies en què ens trobaríem per fer assajos. Es va haver de decidir el nom de la colla, que finalment es va optar per Los Marracos, utilitzant l’article neutre propi del parlar de Lleida i una icona del bestiari de la ciutat com es Lo Marraco. El color de la camisa també va ser una decisió important. Com ja hem comentat, hi havia altres colles universitàries, i si bé es va plantejar l’opció del color verd fent referència a Lo Marraco, ja hi havia una altra colla que duia. Finalment es va optar pel color gris, que també representava un símbol típic de la ciutat: La boira!

Els primers assajos eren en família i es feien al claustre de la Pensativa (Rectorat), encara que alguns migdies també se’n feien al campus d’E.T.S.E.A i a I.N.E.F.C, ja que la majoria dels components de la colla estudiaven allí. Una colla universitària es caracteritza per fer castells si, però no només castells, una part important de la seva existència rau en el bon rotllo i les ganes de festa, per això després de cada assaig anàvem a fer un beure (a fer el got, com ho deien els de comarques gironines de la colla) i comentar com havia anat l’assaig i explicar-nos les aventures que havien passat durant la setmana. Un altre esdeveniment important eren les diades, en què ens trobàvem totes les colles universitàries i fèiem una actuació conjunta on després de l’actuació es feia una gimcana eròtica-festiva que la gent esperava durant tot l’any!

Avui en dia, Marracos és una colla amb molts castells a les espatlles, alguns tan destacables com el 5d6, 3d6xs, 4d7, el 3d7, pd6f,o la td7f carregada. Quan parlem de castells universitaris, hem de tenir en compte una cosa molt important: la canalla que puja són persones d’entre 18 i 25 anys, i per tant acostumen a pesar bastant més, fet que augmenta la dificultat dels castells i fins i tot modifica l’estructura d’aquests. N’és un exemple el pd6f que Los Marracos va descarregar, ja que en un principi el pd6 no hauria de portar folre, però a causa d’aquest pes extra en el pom de dalt, totes les colles universitàries li afegeixen el folre per donar consistència al castell.

En ser l’altra única colla en molts kilòmetres Los Marracos i Castellers de Lleida han mantingut majoritàriament una relació que podríem definir com a simbiòtica, ja que ambdues colles es nodreixen l’una de l’altra. Comparteixen castellers, local, maneres de fer i moltes altres coses de les quals es beneficien les dues colles.
Les dues tècniques i juntes pertinents estan sempre en contacte per poder potenciar aquesta relació. Prova d’això, són els assajos conjunts on una colla demana ajuda a l’altra, normalment abans d’una diada on es volen portar castells grans, amb l’objectiu de ser més gent i així poder assajar-los; ja que d’altra manera li serien molt més complicats d’assajar. Habitualment aquests assajos acostumen a ser o bé al maig, ja que coincideixen les diades de Marracos i la festa major de Lleida, o bé al setembre, ja que coincideix amb el principi de temporada de Los Marracos i amb la segona festa major de Lleida. Assajos conjunts a part, Los Marracos sempre han estat una porta d’entrada de jovent a Castellers de Lleida; això és degut al fet que quan ja fa un temps que estan a Los Marracos i  comencen a agafar gust pels castells, comencen a sentir la necessitat d’apuntar-se també a una colla “convencional”, i la que tenen més a prop és la de Castellers de Lleida. Per altra banda, Castellers de Lleida ha acostumat a aportar castellers experimentats a Los Marracos quan aquests comencen els estudis superiors, ja que és una manera molt bona per integrar-se a la universitat i fer nous amics.

Comentaris tancats a 2020 – Marracos