ELS CASTELLERS DE LLEIDA PARTICIPEN UN ANY MÉS A L’APLEC DEL CARAGOL
La colla ensopega amb un castell menor, el 5 de 6.
Aquesta és una qüestió gens habitual i que si haguéssim de fer una comparació amb el ciclisme posant per cas, s’ha punxat una roda seria una expressió potser vàlida.
L’actuació es va iniciar per part dels Castellers de Lleida amb el castell més petit que tenien plantejat per a la jornada, el 5 de 6, que inhabitualment i un cop coronat, va començar a caure pel pom de dalt, en el gràfic adjunt expliquem les parts d’un castell. Superat aquest fet, en segona ronda la colla va fer el 3 de 7, i en tercera ronda fent el 4 de 7 van donar per acabades les rondes de castells, un pilar de cinc i dos pilars de quatre posteriors van servir per acabar la jornada castellera de l’Aplec.
Al seu costat van actuar la Colla Jove de Castellers de Sitges que ens van oferir tres castells de sis, amb pocs efectius a plaça però, van poder fer el 5 de 6 en primera ronda, i tot seguit dues estructures amb agulla, primer van fer el 4 de 6 amb pilar al mig, i el 3 de 6 amb pilar al mig següent va servir per acabar el seu repertori, van tancar amb dos pilars de quatre simultanis.
En resum, una diada de mínims i sempre complicada per una concentració ambiental dispersa condicionada com és lògic per l’ambient, com és la tradicional festivitat gastronòmica de Lleida.
Tal com dèiem abans, un castell consta de tres parts fonamentals a la seva estructura, a peu de carrer trobem el primer pis, el dels baixos amb tota la pinya que envolta i assegura el castell, les parts més interiors d’aquesta pinya, s’anomena la soca, aquesta és la part fonamental de tot castell, cal dir que els noms que apareixen al gràfic són els més habituals com són conegudes les diferents posicions al fet casteller, amb la particularitat, que allà on apareix l’expressió daus, típicament vallenca i tarragonina, a altres contrades s’utilitza vents o mà i mà.
El tronc és la part visible de tot castell i es va formant amb els diferents pisos que el componen, començant pels baixos i al seu damunt els segons, que al cap i a la fi resulten els castellers amb major corpulència, doncs les seves esquenes suporten el primer pis que queda lliure de mans de suport, els terçosi al seu damunt la resta del castell, els baixos suporten més pes, però la massa compacta de la pinya el fa més suportable. El pom de dalt és el format pels més menuts de la colla i formen una composició que representa tres pisos, la canalla que van agafats entre ells són els dosos, que amb la seva posició han de permetre que s’hi posi al damunt l’aixecador, per on ha de traspassar l’enxaneta, quan aquest últim arriba a col·locar el peu damunt l’espatlla del dos contrari pel qual ha pujat, el castell ja s’ha carregat. Com es pot apreciar, un castell és una estructura ben formada i molt treballada per tal d’aconseguir l’èxit principal, com és descarregar-lo. Antigament només homes i nens pujaven, afortunadament a l’època moderna del món casteller l’aportació femenina ha esdevingut clau en l’èxit actual d’aquest fet popular com és fer castells humans.
Andreu Pérez
