Amb aquest assoliment es considera com a finalitzada la renaixença del món casteller.
A la darrera crònica parlàvem de l’etapa que va significar el ressorgiment del fet casteller, des de l’any 1926 on s’ajuntaren les dues colles vallenques i nasqueren noves colles a El Vendrell i Tarragona, en anys posteriors la guerra civil va finalitzar de cop la pujança castellera dissolent les colles de manera temporal, en acabar aquesta, les dues colles de Valls van ser obligades a ajuntar-se en una de sola anomenada Colla Xiquets de Valls, o popularment com la barreja. Durant els anys 40 les colles vallenques tornen al sistema dual de colles i juntament amb les altres colles existents a Tarragona i El Vendrell mantenen viu el fet casteller recuperant amb dificultats els castells de set i entrant amb ganes cap als castells de vuit, els Nens del Vendrell descarreguen l’any 1946 el seu primer quatre de vuit.
A finals d’aquesta dècada l’any 1948 apareixen els Castellers de Vilafranca, colla aquesta que esdevindria cabdal al món casteller en anys posteriors, durant les dues dècades següents la gran rivalitat entre les colles vallenques i la colla vendrellenca van tirar del carro casteller no sense dificultats doncs els castells de vuit es feien molt de tant en tant, fins al punt que assolir el tres o el quatre podia significar esperar més d’un lustre a veure’ls.
Les colles tarragonines i la de Vilafranca es movien en un nivell inferior, fins i tot Castellers de Vilafranca van arribar a compartir canalla amb els del Vendrell. Va ser cap al final de la dècada dels anys 60 que penso que la tradició castellera es rellançava de nou amb grans èxits, i sobretot en aquells moments gràcies als Nens del Vendrell, l’any 1969 aconsegueixen descarregar el primer pilar de sis del segle XX i posteriorment aquell mateix any descarregaven el pilar de set amb folre, el primer castell folrat de la centúria passada, esperonats pels vendrellencs la Colla Vella dels Xiquets de Valls carrega aquell mateix any el cinc de vuit.
En pocs anys apareixen els Castellers de Barcelona, els Bordegassos de Vilanova i els Minyons de l’Arboç, població aquesta última on es troba datat el primer castell de la història l’any 1770.
La dècada dels 70 permet a la colla vendrellenca guanyar al recuperat Concurs de Castells de Tarragona, ja fet de manera bianual de manera ininterrompuda fins ara. La forta rivalitat entre les colles de Valls i El Vendrell van permetre que el tres i el quatre de vuit, com els recuperats pilars superiors és poguessin anar fent, així com el dos de vuit amb folre, Vilafranca s’afegia a aquest nivell de les altres colles.
A finals dels anys 70 apareix la colla dels Minyons de Terrassa, colla de gran importància futura al fet casteller per diversos motius, incorporen plenament les dones al món casteller i tecnifiquen la pràctica dels assajos en anys posteriors.
Finalment l’any 1981 i després de molts anys de dificultats, gairebé 100 anys després es torna a veure un castell de 9, el quatre de nou amb folre de la fotografia esdevé el primer castell de nou del segle XX, descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, en la mateixa actuació la Colla Joves Xiquets de Valls descarrega el primer 5 de 8 de la centúria. Per als més afeccionats és molt recomanable cercar, veure i escoltar la narració feta en directe a plaça d’aquell assoliment per part del narrador, resulta una manera molt educativa d’entendre les emocions que sentim tots aquells que fem castells.
Andreu Pérez
