Resum de la primera part de la història dels castells.
Tot seguint la historiografia que fèiem en alguna crònica anterior, cal recordar que el fet casteller neix, segons els més reconeguts historiadors d’aquesta particular expressió cultural catalana, de l’evolució dels antics balls de valencians o muixerangues. Queda constància que a Valls, aquesta expressió festiva comença a derivar cap als castells tal com avui són coneguts, cap a primers del segle XIX, tot i que darrerament, experts castellers han trobat documentació que parlen d’uns decennis abans, concretament els darrers 30 anys del segle XVIII, amb la celebració de les festes de la Candelera a Valls principalment, i a les festes d’altres poblacions del camp de Tarragona i el Baix Penedès, esdevé l’inici dels castells. Per als desconeixedors del tema, recordar que les festes de la Candelera són de periodicitat decennal, celebrant-se en els anys acabats amb el número 1.
Pel que sembla, la reconeguda rivalitat vallenca té l’origen en aquesta etapa, on van néixer dues agrupacions castelleres, els dits com a pagesos i els menestrals. El cognom Batet, queda lligat als inicis dels castells, doncs sempre he llegit dels historiadors que de dos germans anomenats així neix el fet casteller.
És de pensar que en els anys posteriors a aquest inici dels castells, aquestes agrupacions ja competien clarament entre elles amb la finalitat de superar en alçada aquelles construccions que feia l’altre colla, aquesta expressió dels altres per referir-se a la colla rival continua avui en dia a Valls. Ben entrat el segle XIX, les dues colles castelleres començaven a assolir uns registres castellers espectaculars, apareixent els primers castells de nou pisos cap a meitat de l’esmenta’t segle. Podríem dir que durant uns 40 anys aproximadament, els castells de nou sovintejaven, fent-se construccions que no han reeixit fins a finals del segle XX ja a l’època moderna, entre elles el 4 de 9 sense folre, el 5 de 9 amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles, a Altafulla hi ha un monument on queda constància d’aquest assoliment en aquest monumental pilar. La fotografia que acompanya el text esdevé possiblement la més antiga de les que és té constància, feta a Vilafranca a mitjans del segle XIX.
Els antics castells no tenien res a veure amb els d’avui doncs les colles del moment desplaçaven un gruix de castellers molt inferior als actuals, i persones de les poblacions on actuaven formaven part dels mateixos,. Un dels castells avui en dia manté l’expressió popular del carro gros, “concretament el 4 de 8”, nom conegut amb el qual els castellers desplaçats ja avisaven de les intencions de la colla, “avui venim amb el carro gros” presagiava castells grans, doncs havien desplaçat més gent fent necessari així un transport de grans dimensions. Malauradament, i després dels brillants anys castellers de la segona meitat del XIX, i ja a les acaballes de dit segle, els castells van començar a decaure en alçada degut a circumstàncies que esbrinarem en properes cròniques. El fet casteller compta amb un quants llibres antics on trobar molta informació al respecte, però Món Casteller de l’editor Rafael Dalmau, amb dos volums de grans dimensions esdevé la bíblia dels castells, i font on és recullen textos i fotografies de l’època més antiga dels castells humans.
Andreu Pérez
