2020 – La nostra vivència : Familia Gutiérrez/Sanjuan

Com entrem a formar part de la vida Castellera a Lleida

foto-Xavi-BarbensCorria el mes d’agost de 1995, La família composta per la Isabel, Dionís, Marta (17 anys) i Xavier (5 anys), com cada any i ja en fa 39 passem les vacances el mes d’agost al Càmping Sanguli de Salou on cada dia a la nit fan una festa per distreure als clients en un espai adient.

Un dia al mes, venien els Ganxets de Reus (avui desapareguts) a fer una actuació, sempre l’havíem seguit de lluny, quan demanaven ajuda dèiem: “si, allí anirem que ens xafin i ens caiguin damunt”.

Dimarts 22 d’agost de l’any 1995, a l’acabar l’actuació, van demanar un nen o nena voluntari, de sobte vàrem veure el Xavier, que encara no tenia 6 anys, que corria com un esperitat cap a la pista. Allí el van pujar amb un pilar de 4 aixecat per sota. El Xavi va al·lucinar. La fotògrafa de la colla, li va fer una foto, vam preguntar si ens la donarien, ja que una foto en un castell, mai mes la podríem tenir, van respondre que anéssim a l’ assaig dimarts o divendres, i ens la facilitarien, així o vàrem fer. Mentre parlàvem al bar amb algun membre de la colla, el Xavi, va anar amb la canalla.

Quan el vam anar a buscar per marxar el vam trobar a dalt d’un castell. Els responsables de canalla, ens van dir que el portéssim a Castellers de Lleida, que feia uns quants mesos que havia començat, que tenia “fusta”.

foto-Xavi-Ganxets1Vam arribar a Lleida el 3 de setembre. EL Xavi no callava, que volia ser casteller. Ens vam informar d’on assajaven, i ens van dir que la família Santacana/Saldaña, que coneixíem de vista eren membres de la Colla. El diumenge vam coincidir amb un membre d’aquesta família, i li vàrem dir al Xavi: “que aquell senyor era casteller”, va sortir corrent i el va anar a buscar i estirant-lo de l’americana l’hi va dir: Escolti, jo vull ser casteller. L’hi va fer molta gràcia i vam quedar d’acord que el vindrien a buscar algú, al local d’assaig de la Coral Sícoris aquest algú que no coneixíem va resultar ser el Joan Genís Gárcia el divendres 15 per provar-lo, ja que nosaltres teníem un compromís amb la Coral Sícoris d’ençà de 1968 i no podíem portar-lo.

Quan vam anar a recollir-lo, el cap de colla Andreu Pérez ens va dir, que si anava el dimarts i el divendres a l’assaig, que el diumenge ja pujaria, i així va ésser. La primera actuació el 24 de Setembre a Alguaire, encara sense camisa bordeus, ja que la presentació de la colla fou l’1 d’octubre. Desprès ens va entrar el “cuquet” dels castells als pares, i fins ara.

El Xavi, bé el seu nom als castells és “Tintín” ha passat al llarg d’aquests 25 anys per totes les posicions del castell…….

La història és olt més llarga, son 25 anys, des d’aquell llunyà 22 d’agost de 1995, però la pàgina del diari no dona per a més.

Que per molts més anys en puguem formar part. Amunt i Castells!!

 

 

Comentaris tancats a 2020 – La nostra vivència : Familia Gutiérrez/Sanjuan