Potser no sóc el més indicat, però m’ho han demanat i per mi és tot un orgull…
Escriure un article dels castellers de Lleida, en el seu 25è aniversari.
Entrar en aquest món va ser una casualitat (com hi ha moltes a la vida)…
Em va il·lusionar formar part d’aquest món tan familiar, la pena, no haver-ho fet una mica abans.
Vaig entrar amb cinquanta-set anys, en un món, que per gaudir-lo del tot, s’ha de començar en plena joventut (…).
Faig memòria… i recordo, que el primer cop que vaig trepitjar el local (a l’antic convent de Santa Clara) amb la meva “Tablet” acabada d’estrenar, la mirada marxava boixa per tot el que hi havia al meu voltant.
Al fons del local, una petita barra i un matrimoni molt amable i simpàtic, l’Antonio i la seva sra., atenen a la gent i la canalla, que per allí feien tertúlia o jugaven.
Em va cridar molt l’atenció, el món de la canalla i el seu entorn tècnic, el treball de tot l’equip (molt valuós), per fer d’aquest col·lectiu tan petit i feble, vagi agafant confiança i la valentia per coronar els diferents muntatges dels castells humans…
La canalla, que ocupen un lloc privilegiat (i el de més perill), són els que tenen la visió més alta dels castells, uns fenòmens, que aniran baixant posicions a mesura que van passant els anys i es fan grans.
Un altre col·lectiu que em va cridar l’atenció (que sovint passa desapercebut), però que sense ells/és no es podrien fer castell amb alegria… Són els “Grallers i Tabalers”
On hi ha un bon castell sempre hi ha un bon acompanyament de les Grallés i Tabals.
He de dir, que no he pogut gaudir tot el que m’hagués agradat…
Però quan he pogut estar… He gaudit dels assajos, viatges, estones previs a plaça i fent o ajudant a fer castells.
Felicitats pels vint-i-cinc anys a l’oest del món casteller.
Salut i força castells
EL BLOG DE MANELTEC EL CANAL DE MANELTEC
Text: Manel Rodríguez Lopez-Cepero
Fotografies: Castellers de Lleida
