ACTUACIÓ MOLT DECEBEDORA DELS CASTELLERS DE LLEIDA A LA FESTA MAJOR DE GUISSONA
Una vegada més, i ja en van moltes en aquests darrers temps la colla de Lleida va veure frustrats els seus objectius per les decisions de la canalla, per ser més justos, per les seves indecisions a l’hora de coronar els castells.
A Guissona es van tornar a repetir deixant la colla i els seus components amb una sensació de ràbia, impotència i indignació, doncs els castells que es van desmuntar estaven per dir-ho ras i curt, perfectes, era impossible que aquelles construccions poguessin caure. Si no hi ha un canvi radical en les decisions a prendre, la temporada està feta ja a hores d’ara, caldrà treballar de valent per resoldre aquesta circumstància. Anem als castells fets en si, a la trobada van participar els locals i organitzadors dels Margeners de Guissona, Castellers de Lleida, Xiquets de Reus i els Castellers de Badalona. Totes les colles presents van començar oferint uns quants pilars de quatre fets simultàniament, dos pilars per part de la colla de Guissona i la de Lleida i un pilar per part dels reusencs i els badalonins.
Farem un resum colla a colla per fer-ho més entenedor donada la quantitat d’intents desmuntats en general. Margeners van obrir plaça fent un tres de set molt maco de mides, com a segon castell volien fer el quatre de set, en dues ocasions el van intentar havent-lo de desmuntar totes dues, molt bona decisió doncs aquells quatres haurien fet llenya amb tota seguretat en estar molt malament de mides, a posteriori van descarregar un quatre de sis amb agulla, per a l’última ronda, van tornar a intentar el quatre de set, en aquesta ocasió aquest castell pintava molt bé, però amb dificultats de la canalla per coronar-ho el van acabar desmuntant, van acabar l’actuació descarregant el pilar de cinc aixecat per sota.
Segons a actuar eren els Castellers de Lleida, van encarar el cinc de set, del qual en van fer dos intents, tots dos van acabar per haver-se de desmuntar, en el primer intent, quan entrava l’aixecador del dos, i amb l’enxaneta esperant al seu lloc, l’altre aixecador, el de l’estructura del tres que ja estava en la seva posició va optar per baixar incomprensiblement deixant tothom amb un pam de nas, al segon intent, dificultats per encavalcar-se de l’aixecador del dos van acabar per desmuntar de nou el castell. Descartat el cinc la colla intenta el quatre de vuit, aquest va pujar ferm i seré perfecte de mides en tot moment i sense perdre la quadratura ideal, amb l’aixecador entrant a la seva posició, l’enxaneta va optar per tirar avall deixant la colla a les portes d’un gran castell, increïble tot plegat, tres rondes fetes i la colla encara no havia pogut fer cap castell, quan aquests estaven, dit vulgarment (de cine). Per fi, un castell coronat, un modest tres de set fet perfectament, i per acabar la colla va descarregar el quatre de set amb el pilar al mig de manera increïble, en aquest cas, ja que l’estructura es va deformar perillosament i tot feia preveure que acabaria cedint, van acabar fent dos pilars de cinc simultanis, i posteriorment tres pilars de quatre en solitari, que hom pensa que estan fora de lloc, al ser l’única colla en fer-los.
Xiquets de Reus van resoldre perfectament una actuació molt senzilla per al seu nivell, van descarregar el quatre i el cinc de set, i el seu últim castell va ser el tres de set amb el pilar al mig, per acabar van fer un vano de cinc.
Els quarts en actuar a plaça, els Castellers de Badalona van començar la seva actuació descarregant el tres de sis amb agulla, posteriorment van descarregar el quatre de set, un xic desquadrat al baixar però sense cap ensurt, i com a últim castell van descarregar el tres de set, això si, al segon intent, doncs van haver de desmuntar el primer, molt lent, doncs l’aixecador no podia pujar, van acabar fent dos pilars de quatre simultanis.
Andreu Pérez
