CASTELLS DE LUXE PER FESTA MAJOR
Les tres colles convidades planten el 3 de 9 a Plaça Paeria
El diumenge de Festa Major a Lleida es respirava ambient casteller, doncs es preparava una actuació de nivell. Els Castellers de Lleida volien dur el seu millor castell a plaça pròpia. Ho feien acompanyats de tres colles històriques: La Colla Vella dels Xiquets de Valls, Capgrossos de Mataró i la Colla Joves Xiquets de Valls. La diada prometia i el públic lleidatà va respondre omplint la plaça de gom a gom, esperonant les colles amb aplaudiments durant l’execució del castell. Cal recordar al lector que el públic entès en matèria castellera aplaudeix el castell un cop l´enxaneta el corona, és a dir: quan fa l’aleta. Abans no s´ha d´aplaudir, per més entregat que estigui l´espectador, ja que això podria confondre la pinya i el tronc, interpretant que el castell ja està carregat quan en realitat no és així. Sembla doncs que podem confirmar que el públic lleidatà ja està avesat a l´argot i costum casteller i, ara sí, aplaudeix quan toca. La colla bordeus compta amb un públic fidel que no es perd cap actuació de la colla de la ciutat.
Obrien plaça amb puntualitat britànica les quatre colles amb els respectius pilars de quatre caminats. De manera excepcional, aquest cop entraven per la banda de la Plaça Sant Joan en direcció Plaça Paeria en comptes de fer-ho des de la Plaça Sant Francesc com ens tenen acostumats. El motiu fou de no interrompre el seguici de Festa Major, que marxava en dirección a Rambla d’Aragó. Cal recordar que diumenge era dia 29, Sant Miquel, i com mana la tradició, surt el seguici al carrer.
La primera colla a enlairar el castell fou Castellers de Lleida. Venien amb moltes ganes de dur bons castells, molta feina feta a assaig i moltes camises a plaça. Semblava que era el dia idoni per dur els millors castells que la colla lleidatana té a l´abast. Sortien amb una aposta valenta, plantant el 2 de set, construcció que aquesta temporada guarden per a les grans ocasions. Va pujar ferma i decidida; tan sols en el moment de l´aleta es va haver de treballar un xic al pis de quarts. La fràgil estructura però, no va perillar en cap moment i permetia d´aquesta manera aportar a la plaça el primer castell bordeus descarregat de la diada.
En segona ronda els lleidatans tancaven una magnífica pinya de 4 de 8. El missatge era clar: Calia descarregar el carro gros. Recordem que la colla amfitriona ha carregat aquest castell dues vegades aquesta temporada. Hi havia moltes ganes de rematar la feina i poder descarregar finalment aquest castell que tant s´està resistint als lleidatans aquesta temporada.
La construcció pujava amb bona mida. Els castellers de tronc tenien concentració màxima, no deixaven que el castell perdés la quadratura i la pinya aguantava la respiració amb el cap cot i la força amunt. Semblava que sí, que aquest era el dia. Ja hi havia dosos col·locats i l´acotxadora estava a punt d´entrar però al pis de quints dos rengles es van separar més del compte i l’estructura presentava perill en una possible descarregada. No s´anava només a carregar: calia que estès perfecte per tal d´aconseguir-ne la descarregada i per això es va desmuntar el castell, amb la intenció de tornar-hi .
El segon intent arribava en tercera ronda. Era una versió millorada del primer pel que fa a l’estructura però l’anxaneta no ho veia clar i anava avall. Decepció i resignació entre els castellers. I a la plaça, en el seu conjunt, també. Tothom havia vist com els lleidatans plantaven dues estructures prou fermes del 4 de 8 com perquè la cosa anés més enllà.
La colla lleidatana tornava a passar ronda i ja a la quarta, amb la resta de colles amb l’actuació completada, plantaven un 7 de 7 de postal que es descarregava de manera molt solvent. Tornava a ser el torn dels lleidatans i per uns moments a plaça es barallava la possibilitat que hi tornessin amb el 4 de 8. Fins i tot alguna de les colles convidades s’oferia per fer el seu pilar de mèrit abans de la cinquena ronda dels lleidatans, en el benentès que hi tornessin amb el carro gros. Però en un parell de minuts la plaça sortia de dubtes i veia com es començava a tancar la pinya del 5 de 7. El castell va anar molt segur fins que l’anxaneta cavalcava la segona aleta, moment en què la torre del cinc va patir una forta sotragada; aquesta no va tenir cap conseqüència gràcies a l’ofici dels components de la torre.
En ronda de pilars els Castellers de Lleida tancaven actuació amb doblet de pilar de cinc flanquejat per dos pilars de quatre. Tot seguit i com ja és tradició per Festa Major caminaven el pilar fins al balcó de l’ajuntament. Així la colla de Lleida posava punt i final a la seva actuació. No s’havia acomplert l’objectiu de descarregar el 4 de 8. Cal dir, però, que la colla lleidatana va dur a plaça per primera vegada tres castells de la gamma alta de set.
Les tres colles convidades, que coincidien a Lleida per primera vegada, van plantar sengles 3 de 9 amb folre. Capgrossos de Mataró el duia a plaça per primer cop aquesta temporada. La Vella de Valls, que anys enrere havia fet de la Paeria plaça de nou, el descarregava amb solvència tot i fer-ho amb un folre més reduït del que ens té acostumats i demostrava el nivell de forma que es troba la colla. La colla Joves Xiquets de Valls sols aconseguia carregar-lo. Aconseguia descarregar el 2 de 8 amb folre, el 4 de 8 amb agulla. Tancaven actuació amb un pilar de set amb folre.
Per la seva banda Capgrossos de Mataró a banda del 3 de 9 amb folre, feia el 2 de 8 amb folre i el 5 de 8. En ronda de pilars descarregaven el pilar de sis. I així posaven la cirereta a la millor actuació de la temporada.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls acompanyava el 3 de 9 amb folre amb un 4 de 8 amb l´agulla que tan sols quedava carregat i un 5 de 8 més lleuger de l´habitual. Tancaven la seva actuació amb pilar de sis descarregat.
El bon cartell de colles convidades i el bon ritme de l´actuació van afavorir que el públic es quedés a plaça fins al final.
Els de la camisa Bordeus no defalleixen: encara tenen cinc actuacions prou importants per complir l’objectiu de descarregar el carro gros i qui sap… La Colla lleidatana encara ens podria sorprendre d´aquí a final de temporada.
Text: Jordi Carnicer i Marta Santacana
