A la celebració de la XLa edició de L’Aplec, la colla dels Castellers de Lleida hi han tornat a actuar, en aquesta ocasió acompanyats d’una agrupació diferent en relació amb les figures que mostren, la Muixeranga de la Marina Baixa, concretament de la població de Callosa d’en Sarrià a les terres alacantines.
Els lleidatans han començat l’actuació descarregant tres pilars de quatre simultanis, a continuació han engegat les rondes de castells fent el tres de set, resultant aquest el castell més important de l’exhibició, com a segon castell han descarregat el quatre de sis amb el pilar al mig, continuant amb el cinc de sis, finalitzant les rondes de castells fent el quatre de sis, evidentment aquestes són construccions de molt fàcil execució, no representant cap problema per a descarregar-les, com a cloenda han tancat amb un pilar de cinc.
Pel que fa a la Muixeranga de la Marina Baixa, les seves construccions, dites figures al seu argot tradicional han estat les següents, a l’estil de les actuacions castelleres també comencen fent alguna mena de pilar, un pilar de tres envoltat d’alguns pilars menors al costat, posteriorment han fet una torreta de quatre, una sénia i la carrossa, per finalitzar fent la balanguera, on diversos pilars de tres simultanis tanquen la seva exhibició.
Els meus coneixements castellers em permeten poder expressar opinió respecte als nostres castells, però només gràcies a les indicacions dels components de la Muixeranga, puc expressar el nom d’aquelles figures que ens han ofert a l’exhibició conjunta feta amb Castellers de Lleida amb motiu d’algun intercanvi cultural que dugui a la nostra colla castellera a terres alacantines en un futur immediat.
Si en canvi resulta preceptiu recordar una vegada més, que la nostra activitat castellera tal com és coneguda actualment, té els seus orígens en el ball de valencians, i potser algunes coincidències menors amb les agrupacions muixerangueres de terres valencianes, per tant, cal expressar respecte i admiració cap a totes aquelles agrupacions que defensen i cultiven les nostres ja centenàries tradicions.
Una altra qüestió molt remarcable de l’actuació del proppassat Aplec ha estat el vessant musical, els castells no es podrien entendre sense el to agut i l’acompanyament de les gralles i tabal. De la mateixa manera, a les terres valencianes hi trobem aquest origen, aquest instrument tradicional d’origen àrab anomenat la dolçaina, els components alacantins al meu entendre la van tocar de manera magistral, delectant-nos amb el seu so estrident. Desconec amb exactitud les diferències existents entre la dolçaina i la gralla seca tradicional a les colles castelleres, per tant no disposo dels suficients coneixements del tema per parlar obertament, i no ho faré, si en canvi puc expressar opinió en observar que aquesta agrupació comptava amb dues gralles o dolçaines en aquest cas i un tabal, deixant demostrada la suficiència per acompanyar la festa. Antigament al fet casteller l’acompanyament dels grallers era el mateix, dues gralles i un tabal.
Actualment al nostre país, la majoria de colles estan deixant de banda la tradicional gralla seca, per adoptar l’ús de la gralla dolça de claus, amb una sonoritat diferent, expresso el meu respecte per a tothom que ho faci però, particularment no comparteixo aquesta qüestió, a les places veure castells acompanyats d’unes bones gralles és un plaer, i avui en dia hi ha un excés sonor molt evident a la majoria d’actuacions a causa de moltes gralles i tabals alhora.
Andreu Pérez
