“El passat 11 de març, Castellers de Lleida anunciava que anul·lava tota activitat castellera fins a nova ordre en motiu de la Covid-19. Un moment de nervis, confusió i certa tristesa ja que estem en l’any del nostre 25è aniversari i teníem per endavant una temporada plena d’actuacions i actes especials de celebració. Tot i el confinament, però, la colla segueix viva fent diverses activitats i trobades on line per tal de mantenir el vincle i el contacte amb la gent de la colla i ara més que mai, fer pinya tots junts per a superar aquest moment de confinament generalitzat. La situació, però, també aporta coses bones i dóna la oportunitat a donar veu a castellers i castelleres a donar a conèixer les seves experiències personals i moments importants de colla al llarg dels seus 25 anys, com és el cas de l’article d’avui, on en Joan Genís Garcia, casteller fundador de la colla, ens explica dues jornades memorables de CdL, al 1996 i al 2002”.
(Ceci Domingo, Comuicació CdL)
SET DE JULIOL DE 1996
D’entre els records en aquests vint-i-cinc anys de Castellers de Lleida, n’hi ha un que he viscut amb un cert punt de nostàlgia perquè correspon al 1996, el segon any en què la colla actuava.
Concretament va ser a l’estiu, el dia 7 de juliol, sant Fermí, quan Castellers de Lleida vam fer via cap a La Pobla de Segur , acomboiats dins el tren que, amb la quantitat de castellers/eres, feia l’efecte que li costava avançar i tots plegats especulàvem si caldria empènyer els vagons.
Un cop arribats i recuperades les forces als bars propers, -després de les fotos de rigor a la mateixa estació- , guiats pels responsables locals de l’actuació, ens vam dirigir a un espai natural, com la Mitjana de Lleida, per tal d’actuar a la bora del riu, hem de tenir present la tradició raiera d’aquelles comarques, i calia aixecar castells a la vora del Segre.
El que no estava previst va ser el xàfec , d’aquells típics d’estiu a muntanya. Tots vam quedar amarats, com una sopa i davant el panorama de mullena general, la dificultat de tirar endavant pels camins fins a la zona de pic-nic -on havíem de fer el dinar- , i la possibilitat de trobar-ho tot enllotat, les autoritats competents van decidir fer marxa enrere i tornar a La Pobla.
A partir d’aquell moment, aixoplugats dins el Pavelló Esportiu, les baranes, les grades, porteries, etc. d’aquella instal·lació es van convertir en estenedors provisionals de camises, mitjons, mocadors, faixes, pantalons i tota mena de roba, ara bé l’alegria no va faltar pas, tothom rèiem i dins de la “desgràcia” ens ho passàvem prou bé
Allà mateix vàrem actuar fent rondes de castells de sis i proves per als propers i immediats de set que s’aconseguirien al cap de dos mesos a Agramunt. La d’Agramunt també va ser una jornada memorable perquè Castellers de Lleida descarregàvem el primer 4d7, jo mateix hi vaig parcipar fent de baix, posició on era habitual durant els primers quatre anys de la colla, posteriorment ha estat més esporàdicament, pilars, assajos, estructures bàsiques, etc
Continuant a La Pobla, mentre esperàvem els cafès ,seguiem el Tour de França, a la tele d’un bar i vam tenir la notícia que Indurain (que havia estat mallot groc els últims cinc anys) aquell estiu no ho seria , guanyaria un tal Riis de Dinamarca.
Tot recordant fites d’aquell llunyà 96, va ser quan va nàixer la famosa l’ovella Dolly, Lady Di i el príncep Charles d’Anglaterra es divorciaven, el Barça guanyava la lliga de bàsquet (li van robar la Copa d’Europa), l’Atlètic de Madrid guanyava la lliga de futbol i Àlex Crivillé era segon en 500’ de moto (ara GP) Bryan Adams, Rod Stewart, Sting cantaven conjuntament: All for one, all for love, Sopa de Cabra feia Sss… i la “cançó de l’estiu” en música hispana era Cachete, pechito y ombligo de Sony Treviño
TRES DE FEBRER DE 2002
Una segona jornada memorable la vàrem viure al cap de sis anys, en motiu del XXV aniversari de la Marxa Beret, el primer cap de setmana de febrer del 2002, quan tot just ens dringaven a les butxaques les primeres monedes d’euro -i els primers bitllets-
El dia 2 ens dirigírem a Salardú, en el seu pavelló, al vespre, vam muntar un assaig-taller-exhibició, i amb una molt bona acollida, un berenar-sopar. Després ens traslladàrem a Vilaller, on passàrem la nit al casal que el bisbat utilitza com a casa de colònies. L’endemà, ben d’hora arribàvem a les pistes del Pla de Beret per tal d’acompanyar i participar en la cerimònia de sortida de tots el participants. Durant el recorregut teníem a disposició diferents begudes calentes, brous, etc. per passar l’estona. El temps ens va acompanyar i el dia era resplendent. La nostra actuació va esperar l’arribada dels participants, i allà, a 1.860 metres d’altitud es van descarregar castells de 7 i pilars , segurament en l’actuació a més alçada fins llavors.
Els records d’aquell paisatge nevat, la brillantor del sol a migdia, tot plegat produïa una plasticitat difícil d’aconseguir en altres indrets, tot i que cal reconèixer que hem actuat en espais diversos i també prou atractius.
En fi, aquell 2002 en què després del seu gran èxit Camins, es desfeia el grup Sopa de Cabra, o que Àntonia Font ens regalaven ”Alegria”, Castellers de Lleida vam fer “el cim”
joan genís garcia – casteller confinat
