Tot resseguint alguns dels escrits anteriors, avui farem un breu resum dels primers 6 mesos de la història de la colla.
Recordant que a finals d’hivern de 1995 hi va haver una reunió organitzada per Orvepard, sota la presidència de Jacinto Pernia i a l’empara del Departament de Cultura de la Generalitat dijous 16 de març d’aquell any. En Jan Grau, tècnic de l’esmentat departament i ex-casteller va ser el conferenciant.
Un cop celebrada aquella primera reunió, els primers components de la colla van iniciar els corresponents assajos i reunions per tirar endavant l’ambiciós projecte de fer castells a Lleida. La colla va néixer així i els assajos ja no es van aturar, setmanalment els entusiastes nous castellers s’enfilaven els uns damunt dels altres sota les indicacions de les tres persones que indicaven els passos a seguir. Qui us escriu i en “Fito” Rodolfo Marí ja des del primer dia i en poques setmanes Josep Mª Pascual. Ben aviat, en qüestió de dos mesos, aproximadament el maig del 1995 a un dels assajos, la colla va estrenar el seu primer pilar de quatre com es veu a una de les imatges de la pàgina. Pilar de quatre on formaven a cada pis anant de baix a dalt, en Sergi Pulido fent de baix, Rodolfo Marí el parà a segon, Ariadna Oliva, com a aixecadora i Pol Solé l’enxaneta. Aquell moment d’alegria va servir per mantenir viva la il·lusió en una propera estrena de la colla. En aquell moment, a la primavera de 1995 ja teníem confirmada l’estrena i actuació de la colla a Agramunt a la seva Festa Major, de fet en Joan Pedrós, agramuntí il·lustre, va ser com un estel per a la colla, doncs des d’un primer moment ens va oferir suport a la nostra colla castellera, així com ens guià en els primers passos pel que fa a una part fonamental dels castells com és la música, gralles i tabals sense els quals el món casteller no es podria explicar. Durant la primavera d’aquell any a Pardinyes va haver-hi una actuació castellera a càrrec dels Vailets de Gelida i els Ganxets de Reus, ja desapareguts, on els nous castellers lleidatans van poder tenir el primer contacte amb aquesta apassionant tradició cultural, en acabar l’actuació, Castellers de Lleida va fer un pilar de quatre i va participar conjuntament amb les altres colles fent un 3 de 6 de germanor. Enfilat l’estiu, els assajos anaven a bon ritme i a finals d’agost la colla esperava pacient i nerviosa l’estrena castellera a Agramunt, finalment el primer diumenge de setembre de 1995 la colla es va estrenar a davant de l’Ajuntament d’Agramunt, tots vestits de blanc (les camises s’estrenarien a la Diada escollida com a principal actuació de la temporada, la fira de Sant Miquel a Lleida), el primer castell de la colla (apareix a una altra foto de la pàgina), el 3 de 6, castell descarregat, on curiosament apareix l’enxaneta de la colla en posició invertida a l’habitual, Pol Solé era l’aixecador i Marta Ferre l’enxaneta triats per a l’ocasió, tots dos als assajos de la setmana abans a aquesta actuació van fer perfectament els castells previstos sencers, però a plaça els nervis van aparèixer, un moment de dubte per part del Pol, i la Marta va decidir col·locar-se ella d’aixecadora, traspassant el Pol per carregar el castell, descarregat tot seguit entre la immensa alegria dels castellers i del públic present. Aquesta va ser una decisió presa per la canalla al moment final i molt ben resolta. Durant les setmanes següents la colla va rebre un fort cop que podria haver acabat malament, però que el destí va saber salvar, a un dels assajos, en un castell aparentment tranquil, la Marta Ferre es va despenjar en carregar un 3 de 6, caient tot seguit i el castell al seu darrere, cop dur i lesió important per a una de les nostres petites de la colla, afortunadament la colla també disposava del seu “àngel” particular, en aquest cas, un doctor, en Joan Viñas, prestigiós doctor i cirurgià que tot just feia setmanes que havia entrat a formar part de la colla tot seguint els passos d’una de les seves filles, la petita i nova aixecadora Elisa Viñas. Com us explicava, en aquell dur moment el Dr. Viñas va ser present, i en tot moment marcà els passos a seguir per tal d’assegurar la salut de la Marteta, que era com coneixíem a la nostra enxaneta. L’actuació marcada al calendari posterior a aquells fets va ser a Alguaire, on la tristesa de tothom va fer que ja durant la cercavila de l’actuació dificultés la preparació del que hi havia previst. Dies després la colla s’estrenava amb camises a Plaça Paeria, cal fer esment que la colla ha comptat sempre amb tot el suport institucional de la ciutat, l’Alcalde Antoni Siurana, el Regidor de Cultura Antoni Llevot, així com totes les altres institucions. L’estrena a Paeria va resultar molt emocionant, però els esdeveniments posteriors donen per a un altre article, particularment mai oblidaré aquesta entrada a plaça, tots ben habillats, nerviosos, expectants, alegres i tristos alhora per no tenir tota la colla present. Bé, durant els anys posteriors la Marta Ferre, ja recuperada va tornar a pujar, i posteriorment ens va delectar amb el seu toc de gralla i la colla aquí segueix preparada per al futur 25è aniversari. Però tot això no seria possible sense la participació de moltes persones, per tant cal fer un reconeixement a tothom que fa i ha fet els castells possibles, i a totes les persones que formen part de la colla. Durant la vida d’una colla hi ha moments més alegres i altres més tristos, de tothom depèn el nostre futur, per això, cal emplaçar-se a seguir treballant per fer que altres nens i nenes de la ciutat puguin alçar la mà fent castells.
Amb el suport de:
